La segona vida de l’alumini

El reciclatge de l’alumini és bo per al medi ambient i l’economia, el país que està fent les coses molt bé, és Itàlia: és el primer a Europa i el tercer en el món per la seva capacitat de recuperar aquest metall que després es converteix en cotxes, cafeteres, gots, bicicletes…

L’alumini, com tots els materials metàl·lics, és fàcilment reciclable per fosa i, si bé en el cas d’altres metalls la recuperació és important, per a l’alumini aquesta pràctica és fonamental perquè és infinitament reciclable, al 100% i amb només el 5% d’ús de l’electricitat necessària per a produir-ho.

Les xifres d’estalvi són considerables: si per a produir 1 kg d’alumini primari es necessiten 15 kWh, per a l’alumini secundari n’hi ha prou amb 0,75, per això cada vegada més objectes d’ús comú es fabriquen amb material reciclat. Aquest és el cas de la indústria de l’automòbil, on es recicla el 90% de l’alumini utilitzat per a produir les llandes, així com el 30% de l’utilitzat en la producció de pistons i cilindres i el 40% per a l’estructura general de l’automòbil.

Per a altres objectes els percentatges són encara més alts: les cafeteres produïdes a Itàlia estan ara fetes d’alumini 100% reciclatge, mentre que per als tests estan en el 90%.

Introduïdes a la fi dels anys cinquanta, les llaunes de beguda són els objectes d’alumini més recognoscibles malgrat les nombroses intervencions de remodelació sofertes al llarg dels anys, com la transició de l’obertura d’esquinçat a l’obertura de pressió, que va tenir lloc en 1978.

Fins a aquesta data l’obertura de les llaunes utilitzava el sistema d’obertura fàcil, és a dir, amb l’esquinçament de la llengüeta cap amunt, la qual cosa en la pràctica significava la dispersió de les llaunes en l’ambient. Per a superar el problema i recuperar també aquesta fracció d’alumini, des de 1978 s’utilitza el sistema d’obertura de llengüeta de permanència, en el qual la llengüeta roman unida a la llauna. Aquest mètode, que es va introduir a Europa a la fi del decenni de 1990, ha fet necessari utilitzar tres aliatges d’alumini diferents, per al cos, la tapa i l’obertura, a fi de disposar d’un material que cedeixi prou per a trencar-se, doblegar-se i romandre unit a la llauna.

Avui dia les llaunes són fonamentals en el reciclatge de l’alumini: es necessiten 3 per a fer una muntura per a les ulleres, 37 per a una cafetera, 130 per a un escúter, 800 per a una bicicleta.

El paper de l’energia. Fins a la segona meitat del segle XIX, quan es van trobar nous jaciments i, sobretot, nous mètodes relativament barats per a la producció d’alumini primari, aquest metall es considerava semipreciós, es buscava i es pagava tant com la plata. Fins i tot avui dia, es continuen necessitant 4 tones de bauxita per a obtenir una tona d’alumini primari, però durant el segle XX els avanços en la tecnologia han reduït, no obstant això, el preu del mineral en un 90%.

D’altra banda, els preus de l’energia han augmentat. La complexitat del processament i el preu de l’energia són, per tant, els dos factors que fan que el reciclatge de l’alumini sigui fonamental, tant per a l’economia com per al medi ambient.

Itàlia és molt bona en això: amb una quota de reciclatge del 70% i una quota de recuperació d’energia (a plantes de residus-a-energia) en comparació amb les necessitats industrials, Itàlia ha evitat emissions per 370.000 tones de CO₂ equivalent i ha estalviat energia equivalent a 160.000 tones de petroli equivalent (dades de CiAl 2013). I amb 870.000 tones de ferralla reciclada, ocupa el primer lloc a Europa i el tercer en el món, després dels Estats Units i la Xina, quant a capacitat de recuperació d’alumini secundari. Un gran resultat que haurien de copiar tots els països de la UE, per a aconseguir així un major resultat favorable per a combatre el canvi climàtic.